Ser persona

Lany 2015 Joan Garí feia cinquanta anys. Les xifres rodones, com els paisatges o els llibres o els fets més curiosos de la vida, són provocacions literàries per a un bon escriptor. I si aquest escriptor és un hereu clar de les llums de Montaigne Garí és un dels assagistes més radiants de la literatura catalana un tombant clau com ara el mig segle dexistència es pot convertir en una festa literària. Això és el que fonamenta, dalguna manera, aquest dietari dun any: la mirada enèrgica cap al món dun escriptor que shi autocelebra amb lescriptura. Hi trobarem Joan Garí al complet: el que observa la quotidianitat per extreuren trets generals del ser humà lamant de paisatges tant urbans com rurals, una literatura del passeig i del viatge en què Garí excelleix el crític literari que es capbussa en els llibres per a entendres lexpert en cuina que ens recomana gaudir de la menja més casolana o lanalista social, el moralista en el sentit illustrat, volterià. O, també, el periodista que és capaç de descobrir la història amb majúscules en uns fets concrets: dun alt valor periodístic són, per exemple, les pàgines dedicades a Ucraïna i, en concret, a la central nuclear de Txernòbil, en què Garí, per mitjà de la descripció del lloc i els seus habitants, ens trasllada al moll dun dels conflictes de la nostra contemporaneïtat, el de la frontera sempre irritada de lantiga Unió Soviètica, unes turbulències nacionals ara com ara ben enceses. Tot el dietari és una incitació al coneixement del món i, a més, una reivindicació de la bellesa de les coses, tot perquè afrontem el nostre gran repte, lúnica conquista que val la pena: el simple i alhora complexíssim fet de ser persona.